tarta de poma

Tarta de poma (amb crema, compota i pomes)

Aquesta és una tarta de poma molt fàcil de fer tot i que és una mica llarga d’elaboració. Té cinc parts: fer la massa, fer la compota, fer la crema, fer la jalea de poma i finalment, posar la capa de poma i muntar la tarta. Vinga, som-hi, que el resultat és boníiiiiiissim!

Ingredients per la base:

  • 250 gr de farina
  • 100 gr de mantega
  • 6 cullerades soperes de sucre
  • una mica de sal
  • 1 ou
  • 1 rovell d’ou
  • 1 clara per pintar la tarta.

Ingredients per la compota:

  • 1 Kg de pomes reineta.
  • 7 cullerades soperes de sucre.
  • El suc de 2 llimones (reservem la pell)

Ingredients per la crema:

  • 2 ous
  • 150 gr de sucre
  • 80 gr de farina (o Maizena, o midó)
  • 1/2 litre de llet
  • La pell de mitja llimona
  • 1 canó de canyella

Decoració tarta:

  • 3 ó 4 pomes tallades a grills.

 

Fem la base:

Posem la farina en un vol, fem un forat al centre i hi posem un ou sencer i el rovell d’un altre (reservem la clara per pintar la tarta al final), hi afegim la mantega a temperatura ambient, una mica de sal i el sucre. Ho amassem tot amb les mans fins a tenir-ho tot barrejat. Si ho amassem en excés, quedarà més dur… així que és millor no passar-se lo just perquè quedi uniforme.

Fem una bola amb la massa, l’emboliquem amb film de plàstic i la guardem a la nevera durant 1 hora.

Fem la compota:

Pelem les pomes reineta, les tallem a troços, les posem en un pot amb el sucre i el suc de llimona (el suc de llimona li dona un toc àcid i a l’hora fa que no s’oxidi la poma i que no es torni negre la compota). Ho posem a coure fins que la poma estigui tova i tinguem una compota. Cal remanar de tant en tant.

Fem la crema:

Mentre es fa la compota, podem anar fent la crema.

En un vol posem els ous i els batem bé (amb un batedor de doble varilla). Hi afegim el sucre i ho batem fins que quedi cremós. Hi afegim la farina. Amb el batedor ho remenem bé. Hi incorporem la llet poc a poc (que no pot ser freda), ho afegim i ho deixem batut ben lligat.

Posem una olla al foc i hi afegim la barreja, més la pell de la llimona i un canó de canyella. Ho remenem des del primer moment i vigilem molt perquè es fa espessa de seguida. Baixem el foc quan es comenci a espessir i seguim remenant i coent-la durant 10 minuts (si no, farà gust de crema crua). Quan ja està llesta, la retirem del foc, treïem la llimona i la canyella i deixem que es refredi.

Fem la jalea de poma:

Agafem la compota, la passem per un colador, i el líquid que surt per sota el posem al foc i el deixem reduir una mica perquè es faci més espès… és la jalea que necessitarem per posar per sobre les pomes al final del pastís.

Muntem la tarta de poma

Untem el motlle amb mantega i l’enfarinem.

Treiem la bola de massa de la nevera i l’extenem al motlle (ho podem fer amb un corró aixafant la bola entre dos films de plàstic). Hem de cobrir el motlle sencer i no hi ha d’haver cap esquerda (o la crema i la compota s’escaparan). Com que els temps de cocció dels ingredients són diferents, primer haurem de coure la base una mica. Per això la cobrirem amb paper de plata i li posarem alguna cosa que pesi a sobre (unes mongetes seques crues o uns cigrons…[després es pot reciclar tranquil·lament]), això és fa perquè si no la massa s’inflaria dins del forn.

L’enfornem a 180 graus amb el forn ja calent. Durant 15 minuts.

Mentre tant, pelem les pomes que hem reservat per fer la decoració de la tarta i les tallem en forma de grills.

Treiem la massa del forn (retirem el paper de plata i els cigrons :-) la pintem amb la clara d’ou que hem reservat. Així la tarta no estova quan hi posem la crema i la compota. Hi posem la crema (que ha d’estar freda [important!]) l’extenem bé amb una espàtula. Hi posem per sobre la compota de poma i ho aplanem bé. Ara hi posem els grills de poma, tot ben maco… com a la foto.

Ho enfornem a 180 graus amb forn calent durant 45 minuts, o fins que la superfície de la tarta estigui daurada.

La treiem del forn i hi afegim la jalea per sobre (si ha quedat massa espessa, la podem reescalfar una mica). Amb un pinzell la distribuim bé per sobre. I deixem refredar.

Per fi està acabada!!!!!

És una tarta llarga de fer, però fàcil. I el resultat val la pena. És boníssima i molt rica en textures.

 

 

 

Farcellets escalivada

Farcellets d’escalivada i formatge de cabra

Aquests farcellets són ideals per emportar-se’ls de picnic o bé per anar convidat a casa d’algú. Es necessiten 10 minuts de preparació i 15 minuts de forn.

Ingredients per a 12 farcellets:

  • 1 massa d’empanada comprada feta (també es pot fer amb pasta de full)
  • Escalivada (ceba, pebrot i albergínia)
  • Formatge de cabra per tallar a rodanxes
  • 2 tomaquets
  • 1 ou (per pintar els farcellets)

Elaboració:

Extenem la massa i la fem molt més prima del que és originalment, de manera que ens surtin 12 farcellets (són quadrats d’uns 10 cm cada u).

Tallem el tomaquet a rodanxes fines, tallem l’escalivada a tires fines i tallem el formatge de cabra a rodanxes també.

Muntem els farcellets:

Agafem un quadradet de pasta i hi podem una rodanxa de tomaquet. A sobre hi posem una mica d’escalivada (la dosi dependrà de quanta en tinguem), i ho reguem una mica amb oli (sal no en cal perquè el formatge de cabra ja és salat). A sobre de l’oli hi posem la rodanxa de formatge. Tanquem el farcellet, començant per les puntes i plegant-les unes sobre les altres al centre del farcell.

Per tancar el farcellet va bé tenir un got amb aigua i sucar-hi els dits per poder fusionar les puntes quan les anem plegant.

Algunes vegades poso a sobre del farcellet més formatge de cabra. En aquesta foto no és així, però penso que queda millor que hi sigui (el dia de la foto tenía pressa i no ho vaig fer).

Finalment, es pinta el farcellet amb un ou batut perquè quedi brillant, i s’enforma.

El forn a 200 graus. Uns 15 minuts. Vigilant que no es torri massa de sobre. Si veiem que es torra però no han passat més de 10 minuts, es pot tapar amb un paper de plata.

El paper sulfuritzat amb els que va envolcallada la massa ens serveix per fer-lo servir de base per posar entre la plata d’anar al forn i els farcellets. Així no s’enganxen gens i tampoc ens cal protegir la plata.

Bon profit!

coques de sucre

Coca de Sucre

També anomenada coca de vidre (encara que les de la foto no em van quedar de vidre :-). Les coques de sucre són el berenar ideal per a un dissabte amb els nens a casa.

Ingredients de per a unes 2 ó 3 coques de sucre:

(mig kg de massa, aprox.)

  • 125 ml d’aigua
  • 1 culleradeta de sal
  • 1/2 culleradeta de sucre per la massa
  • Sucre en abundància per sobre la coca
  • 20 gr. de llevat premsat (el de fer pa)
  • 300 gr. de farina
  • Alguns pinyons
  • Anís

Elaboració:

Es desfà el llevat amb l’aigua lleugerament calenta (a 37 graus) i es fa una massa amb tots els ingredients excepte el sucre, l’anís i els pinyons, que serviran per la decoració.

S’amassa bé la pasta obtinguda. Si és massa clara i no es pot treballar, hi afegim farina. Si se’ns enganxa massa a les mans però la consistència és bona, ens podem untar les mans amb oli (jo unto el marbre amb oli i també m’unto les mans).

Si tenim una màquina que ens amassi la pasta, molt millor, només cal 3 minuts… si no la tenim, llavors ho hem de treballar bé a mà al menys duran 5 minuts.

Quan tenim una massa consistent i fina, fem les coques ben primes.

Deixem reposar les coques una hora.

Passada l’hora, encenem el forn a 225 graus i repassem la forma de les coques: si han pujat massa, les abaixem una mica… si veiem que les podem estirar més, les estirem. Com més primes quedin més bones i cruixents seran.

Comencem la decoració de les coques amb el sucre i els pinyons.

Queden més bones i vidriades si abans de posar el sucre a la coca, la pintem amb aigua o amb aigua i anís. També podem afegir l’anís un cop hi tenim el sucre per sobre, però costa més.

Ho enfornem quan tinguem el forn a la temperatura adequada.

Hem de vigilar el forn constantment, ja que en menys de 10 minuts tindrem les coques torrades. Les desenfornarem quan estiguin al punt que volem.

Com que les coques de sucre són coques seques, es guarden bé un parell o tres de dies si les mantenim en llocs sense humitat.

Bon profit.

bechamel

Bechamel per a canelons

¿Com fer una bona beixamel que posi en valor uns canelons ben fets?

La salsa beixamel / bechamel (crec que correctament és bechamel, perquè la primera documentació és d’un cuiner francès que es deia Bechamail) és una salsa de base. És a dir, serveix per crear un munt de salses més, així que val la pena saber com fer-la bé i ràpid.

Ingredients per a la recepta de salsa bechamel:

  • Mitja ceba (millor si és una escalunya)
  • Farina
  • Llet (la aproporció de farina/llet és més o menys: una cullarada de farina per uns 200 cc de llet [per un got de llet])
  • Mantega/oli
  • Nou muscada
  • 1/2 pastilla d’Avecrem de pollastre
  • Sal
  • Formatge ratllat per gratinar

Preparació de la salsa bechamel:

La base d’una bechamel és el que en fracès en diuen una “roux”, és a dir, una barreja de farina i mantega. Quan la fem a “la catalana” la mantega la substituïm per oli d’oliva, però tot i així se’n pot conservar una meitat si es vol. Abans de fer la roux però, jo faig un sofregit de ceba per donar més gust a la bechamel. Així que la recepta comença de la següent manera:

Piquem la ceba ben fina i la fem sofregir en oli / mantega, uns 10-15 minuts fins que quedi ben cuita, sense que es cremi o es torri massa. Quan la tinguem al punt desitjat, hi afegim la farina i la deixem torrar una mica. Llavors hi afegim la llet, la nou muscada, la mitja pastilla d’Avecrem i la sal (la que calgui segons el nostre gust). Ho remenem bé tota l’estona fins que quedi la salsa de la consitència que desitgem. Abans de treure-la del foc, jo hi afegeixo una miqueta de formatge del que després faré servir per gratinar. La ceba no la trec ni la colo… abans sí que ho passava tot per un colador xinès, ara, el cert és que ho faig amb una Termomix i tot queda tant ben picat que no cal colar res.

El secret de la salsa bechamel consiteix en trobar el punt just de viscositat i de cocció. M’explico: si hi posem massa farina, llavors s’espesseix massa ràpid i podriem tenir la temptació de treure la salsa del foc quan la farina encara és crua. Si aquest és el cas, el que hem de fer es afegir més llet i seguir remenant amb la salsa al foc una estoneta més. La bechamel amb la farina incorporada, com a mínim hauria de coure 5 minuts.

Si ens queda massa clara malgrat l’estona que hem estat remenant i coent-la, llavors vol dir que hi falta farina. En aquest cas, la incorporem a la salsa i ho remenem bé. Si no es té Termomix, es pot fer amb batidora. La qüestió és que a l’afegir la farina sobre el líquid, segurament es formarán grumolls. Tenim 2 opcions: ho batem bé amb la batidora, o al treure la salsa la passem per un xinès.

La nou muscada també és important. Només n’hem de ratllar una mica per sobre, però el cert és que canvia molt el gust si se’n posa o no se’n posa. Hi ha qui en lloc de nou muscada hi afegeix una mica de canyella…

Un cop acabada, la podem fer servir pel que vulguem:

  • Canelons amb bechamel.
  • Col i flor gratinada. O qualsevol altra verdura.
  • Un bikini gratinat… és a dir, el que els francesos en diuen una “croque monsieur”… o la versió amb un ou ferrat per sobre i llavors gratinat, que és el que en diuen una “croque madame”.
  • Uns ous “pochés” –> l’ou cuit dins d’una l’olla amb aigua, escorregut, posat sobre una llesca de pa de motlle torrada, banyat amb beixamel i gratinat al forn.
  • També pot ser la base per a unes croquetes casolanes de pernil, o de bullit de l’olla, de rostit … jo en vaig fer unes l’altre dia que eren amb les sobres d’un pollastre amb escamarlans, van quedar boníssimes!! Qualsevol cosa que ens sobri per la cuina pot acabar convertit en croqueta si s’hi afegeixi una beixamel ben espessa i consistent.

Bé, això és tot. Com podeu veure, amb una salsa bechamel es poden fer un munt de receptes bones i originals.

Bon profit.

sopa-de-ceba

Sopa de ceba

Aquesta és una sopa molt fàcil de fer, que dóna peu a fer-ne variacions i que fa entrar en calor. Ideal per a l’hivern.

Ingredients:

  • 1 Ceba per persona (la recepta la farem per 4 persones).
  • 2 ous durs.
  • 4 llesques de pa
  • Formatge ratllat que es fongui
  • Un brou d’alguna cosa (verdura, pollastre, Avecrem, …. el que tinguem a mà)
  • Un gra d’all.
  • Una cullaradeta de farina.
  • Una mica de brandy.
  • Mantega i oli
  • Sal, pebre, i una mica de farigola (molt poca).

Recepta de la sopa de ceba:

Tallem les cebes a làmines fines (amb la màquina de tallar fiambre). Piquem l’all ven finet. Sofregim les cebes i l’all en una barreja de mantega i oli (els fancesos ho fan només amb mantega… així que si volem que tingui un gust més “francès” ho podem fer només amb mantega). Ho salem i ho pebrem. Ho deixem fer a foc lent.

Quan ens sembli que la ceba ja està bastant cuita, hi afegim la cullaradeta de farina i el brandy. Ho remenem bé i deixem que el brandy s’evapori una mica.

Les cebes, millor si són dolces… però si no ho són, no passa res, hi podem afegir una miqueta de sucre (només un polsim).

Hi afegim el brou i ho fem bullir.

Mentres tant, tallem els ous durs a daus petits (a vegades es pot fer trencant un ou a cada terrina i deixant-ho coure a dins com si fos un “ou poché“, jo no ho faig així normalment, ho faig amb ou dur). Els afegim al brou.

Quan ha bullit una mica (uns 5 minuts), ho retirem del foc i ho posem en tarrines. Hi afegim una llesca de pa torrat a sobre (a la sopa de ceba d’avui, la de la foto, jo no tenia llesques i hi ha posat un crostó de pà tallat a troços) i la cobrim amb formatge ratllat que es fongui. Ho posem a gratinar un moment perquè agafi color.

Ja està. Es pot servir. Si les terrines són de fang (com les de la foto) triga una mica a refredar-se… així que cal anar amb compte a no escaldar-se.

Bon profit.

pollastre-amb-llimona

Pollastre amb llimona

Versió catalana del “Pollastre Pekin” dels restaurants xinesos. Boníssim, per variar de tant en tant amb gust exòtic.

Ingredients:

  • Pollastre (una contracuixa desossada per acada persona)
  • 2 llimones.
  • Sucre.
  • Farina (d’arròs si en tenim [fusion_builder_container hundred_percent=”yes” overflow=”visible”][fusion_builder_row][fusion_builder_column type=”1_1″ background_position=”left top” background_color=”” border_size=”” border_color=”” border_style=”solid” spacing=”yes” background_image=”” background_repeat=”no-repeat” padding=”” margin_top=”0px” margin_bottom=”0px” class=”” id=”” animation_type=”” animation_speed=”0.3″ animation_direction=”left” hide_on_mobile=”no” center_content=”no” min_height=”none”][jo sí que en tenia el dia de la foto]).
  • Llevat en pols
  • 1 ceba tendra.
  • Arròs (millor si és arròs tailandès aromatitzat… el de la foto era bomba [Lo Nostre Arròs])
  • Sal, oli, pebre i si volem donar-hi un toc exòtic, una mica de gengibre.

Elaboració:

L’arròs (comencem per l’arròs perquè és el que més triga a fer-se):

El dia de la foto vaig sofregir una mica de ceba, hi vaig afegir l’arròs, l’aigua lleugerament salada, i el vaig deixar bullir 20 minuts. Un cop cuit, el vaig escórrer i vaig reservar-lo per fer els flamets.

El pollastre fregit:

Com si féssim nugets. Tallem el pollastre a troços de la mida que ens sembli bé i l’arrebossem amb una pasta feta amb farina, aigua, una mica de llevat en pols i sal. La consistència ha de ser pastosa. Daurem els nugets banda i banda, i els reservem sobre un paper de cuina per escórrer l’excés d’oli.

La salsa:

A la paella mateixa on hem fregit el pollastre, hi treiem l’excés d’oli que hi hagi, hi afegim una cullarada de farina, la deixem torrar una miqueta, hi afegim el suc de dues llimones i una cullaradeta de sucre. Ho remenem fins lligar la salsa (uns 2 ó 3 minuts). Si tenim gengibre en pols, ara és el moment de posar-lo, si no, no passa res.Si la salsa té grumolls, només cal que al posar-la al plat la passem per un colador. També podem acabar de lligar-la en un robot de cuina.

Podem corregir l’acidès de la llimona variant la quantitat de sucre.

La consistència de la salsa la podem corregir amb més estona de foc (evapora l’aigua) o afegint-hi més llimona o una mica d’aigua (si queda massa espessa).

Emplatem:

En un plat posem els trocets de pollastre i el flam d’arròs. Ho reguem amb la salsa. Ho decorem amb trocets de ceba tendre.

I ja està! Menys de 1/2 hora i és un plat boníssim que agrada molt als nens.

 [/fusion_builder_column][/fusion_builder_row][/fusion_builder_container]

crema-de-melo

Crema de meló

Típic entrant per aprofitar un meló que no té gust de res i que ningú vol de postres.

Ingredients:

  • 1 meló
  • 1 pot de crema de llet.
  • Trocets de pernil
  • Sal i pebre

Elaboració:

Es fan unes 10 ó 12 boletes de meló amb un talla boletes. Es reserven per decorar el plat.

La resta (excepte el pernil), es posa tot a la batidora (Termomix si es té a mà) i es pica.

Es deixa una crema ben fina no gaire espessa. S’hi incorpora la crema de llet a gust del consumidor (jo li poso sencera). S’emplata en copes maques i es decora amb les boletes de meló i el pernil. Si volem el pernil cruixent, es pot posar al forn un moment per torrar-lo (és molt bo).

Cal servir-ho ben fred.

Bon profit!

arros-a-la-cassola

Arròs a la cassola

Recepta fàcil i ràpida que ens pot servir per reciclar el brou d’haver bollit alguna verdura. És una altra versió de l'”arròs de supervivència” que fem a casa.

Ingredients:

  • Arròs bomba (o carneroli) un grapat per persona.
  • Aletes de pollastre.
  • Botifarretes.
  • Tomaquet, pebrot verd, un gra d’all i una ceba.
  • Pesols (o qualsevol verdura que tinguem)
  • Escalibada (o qualsevol cosa que ens sobri per la nevera)
  • Brou de bullir qualsevol verdura (o una pastilla d’Avecrem amb aigua).

Elaboració:

Fem un sofregit amb tota la verdura (excepte els pèsols). Hi afegim la carn i ho deixem coure fins que sigui quasi cuita i dauradeta.

Hi afegim l’arròs i el deixem torrar una mica. Hi afegim l’aigua (el brou de coure les verdures que reciclem) calent. Hi afegim els pèsols crus. Ho deixem coure tot junt els 20 minuts que necessita l’arròs. Hem d’anar-ho provant i corregint la sal i el que necessiti perquè sigui gustós.

Ja està. Un bon arròs, fet amb les coses que sobren per la nevera i una mica de pollastre.

Bon profit!

macarrons

Macarrons

Aquest és el plat preferit dels meus fills. Ara ja el saben fet tot sols, però quan els vaig preguntar quina era la recepta que no podia faltar a aquest blog, tots van contestar “els macarrons!!”

Ingredients:

  • Macarrons (1/2 Kg per 6 persones)
  • Botifarra
  • Hamburguesa de vedella
  • Foie gras (d’anec o de porc)
  • Llauna de tomaquet en conserva (sense coure)
  • Ceba, un parell de grans d’all i un pebrot verd.
  • 1 pot de crema de llet.
  • Formatge per gratinar

Elaboració:

És un plat ràpid de fer, en total es triga 1/2 hora, però cal organitzar-se bé.

Començarem per fer el sofregit: els alls, la ceba i el pebrot, tot trinxat o tallat petit, ho posem a sofregir. Passats 5 minuts hi afegim la carn separant-la amb una forquilla i barrejant-la bé amb el sofregit. Passats 10 minuts hi afegim el tomaquet. Ho tapem i ho deixem coure 15 minuts més. Una mica abans del final hi afegim una culladara grossa de foie, o una mica de sobrassada, o el que ens sembli bé i tinguem a la nevera (aquest sofregit el podem fer al Termomix, però vigilant no picar-ho tot massa petit).

Ara la pasta: just mentre fem la ceba i el pebrot i abans d’afegir la carn, podem posar al foc un pot gros amb aigua salada i amb una pastilla d’Avecrem. En el moment en el que al sofregit hi afegim el tomaquet, segurament ja tindrem l’aigua del pot bullint, així que llavors hi afegim els macarrons (a l’aigua, clar). Els macarrons han de coure uns 8 ó 9 minuts (segons la marca de la pasta).

Si tot ho hem coordinat bé, acabarem al mateix temps la cocció del sofregit i la cooció de la pasta.

Ho emplatem: colem la pasta i la posem a una plata d’anar al forn. Hi afegim el sofregit per sobre i la crema de llet. Ho barregem bé. Ho provem de sal i de pebre. Hi podem afegir una mica d’orenga si volem. Quan ho tinguem a punt i ens agradi com queda, ho cobrim amb formatge i ho gratinem 2 ó 3 minuts (segons si ens agrada molt torrat o menys torrat).

Ja està. A taula!!

pop-a-la-brasa-amb-patates

Pop a la brasa amb timbal de patates

Recepta ideal per a un dia de barbacoa diferent.

Ingredients:

  • Pop cuit (jo el compro sempre cuit perquè si ho faig jo, no hi ha manera d’encertar el punt just)
  • Patates (1 per persona)
  • 1 ceba.
  • 1 pebrot verd.
  • 1 tomaquet.

Elaboració:

Per fer les patates: fem un sofregit amb la ceba, el pebrot i el tomaquet. Pelem les patates i les tallem a rodanxes. Les afegim al sofregit i les cubrim amb aigua o amb un brou que tinguem. Ho deixem coure uns 15 minuts o fins que les patates siguin a punt.

El pop: el pop ja és cuit, així que realment, a la brasa només l’escalfem i el fem daurar. Cal vigilar no ens passem de cocció perquè agafa consistència de xiclet.

Un cop tot a punt, ho muntem com a la imatge. Podem fer un all i oli casolà i fer-lo servir per mantenir juntes les patates i per decorar (jo no ho vaig fer el dia de la foto, però sí que ho he fet altres vegades). El suc de les patates ens pot servir per a qualsevol cosa (és un caldo boníssim!).

Decorem el plat amb oli d’oliva i amb sal gruixuda.

Bon profit.