Ingredients:

• Carbassons (1 per persona)
• Carn picada de vedella
• Carn picada de porc (la mateixa quantitat que de vedella)
• 1 ceba
• 1 ou
• Molla de pa
• Una mica de farina de galeta

Elaboració:

Amb un ganivet de fulla fina i una cullera, buidem els carbassons, els salem i els enfornem a 200 graus uns 15 minuts. Al forn els hem de coure de cap per avall perquè vagin traient l’aigua que desprenen al coure’ls.

Mentre tant, amb els trossos de carbassó que han sortit al buidar-los, fem un sofregit juntament amb la ceba tallada ben petita. De nou, hem d’aconseguir que el carbassó deixi anar tota l’aigua.

A banda, barregem les dues carns, i hi afegim l’ou batut i la molla de pa. Ho treballem com si féssim mandonguilles.
Quan el sofregit de carbassó i ceba estigui cuit i sense aigua (que podem haver colat si veiem que no s’evapora), ho afegim a la barreja de carn.

Quan els carbassons que tenim al forn ja comencin a ser tous, els retirem del forn. Els salem bé a l’interior i també hi afegim una mica de pebre i un rajolinet d’oli. Llavors, amb molt de compte, els anem omplint amb la carn. Jo ho faig posant-los dins d’un bol (perquè cremen) i amb una cullereta els vaig omplint.

Quan ja són plens, els posem una mica de farina de galeta per sobre i els enfornem de nou uns 15 minuts (o fins que veiem que la carn és cuita i la farina de galeta es comença a torrar).

Ja es poden servir.

No importa amb el tipus d’oliva que es faci, tot i que amb arbequines no crec que quedi massa bé. Les de la foto són morrudes i sevillenques.

Ingredients:

• Olives
• Un paquet de sal de cuina
• Oli d’oliva
• Herbes (sajolida, fonoll, farigola…)

Elaboració:

Collim les olives quan són madures. Les netegem ben netes i les aixuguem amb un drap.

Les posem en una safata i les posem al congelador 3 ó 4 dies. L’objectiu de congelar-les és matar-les. Abans es deixaven al sol un quants dies, però és més ràpid congelar-les.

Quan ja han passat els 3 ó 4 dies, les treiem del congelador, i les cobrim amb sal de cuina. Es pot fer amb sal gruixuda també, però de nou, es va més ràpid si es fa amb sal fina perquè absorveix més depressa la humitat de la oliva.

Les deixem cobertes de sal 15 dies.

Cada dos o tres dies, remanem les olives a fi i a efecte que la sal toqui la oliva per tot arreu i la vagi deshidratant.

Passades les dues setmanes, agafem una oliva, espolsem la sal que té, la untem amb oli i la provem. Si ja és bona i no és gens amargant, llavors ja podem començar la conserva. Si encara notem que és una mica amargant, les deixem una setmana més.

Comencem la conserva:

Agafem les olives i treiem la sal. Millor si no les hem de mullar… si ens queden netes només espolsant-les. En cas d’emergència, les podem passar per aigua, però llavors les hem d’aixugar bé amb un drap ja que no volem que s’hidratin de nou. Les volem ben pansides.

Quan tenim les olives netes, les posem en un vol, hi afegim oli d’oliva i les herbes. Ho remenem bé.

Ara ja les podem posar en pots de conserva, que prèviament haurem netejat al rentaplats i haurem escorregut bé.

Es poden guardar cobertes d’oli i amb les herbes (si les volem deixar molt de temps en conserva) o bé només untades amb oli i a dins d’un pot, si les pensem utilitzar ens els propers dos o tres mesos.

Ingredients:

• 3 talls de rap per persona.
• 3 llagostins per persona.
• un grapat de cigrons per persona (els cigrons han de ser cuits)
• 3 tomaquets
• 1 ceba no gaire grossa.
• 2 grans d’all

Elaboració:

Els llagostins:

Agafem els llagostins i els tallem el cap. No llencem els caps.

En una paella amb oli calent, ferm daurar un moment els llagostins sense cap i els dos grans d’all. No cal que quedi cuit… només que agafi color.

Quan són daurats, reservem els llagostins a part.

El sofregit:

Fem un sofregit a la mateixa paella. Amb els alls, la ceba trinxada, el tomaquet ratllat, els caps de llagostí i qualsevol cosa que tinguem a mà (per exemple, una mica de pebrot verd, si volem).

Ho deixem sofregit entre 15 i 20 minuts.

Quan estigui fet, ho piquem ben picat i ho colem amb un colador xinès. Ha de quedar una salsa fina amb gust de llagostí. (És la mateixa salsa que pels Peus de Porc amb llagostins i cigrons)

El rap:

Mentres el sofregit es va fent, salem i pebrem el rap, i l’enfarinem.

En fregim a foc viu a la cassola on presentarem tot el conjunt. No cal que quedi cuit, només daurat.  El retirem i reservem quan estigui com volem.

A la mateixa paella hi fregim els cigrons. Quan agafin color, hi afegim el rap, els llagostins i la salsa del sofregit. Ho deixem fent xupxup 5 mintus més.

Ja es pot anar a taula. Bon profit.

En el meu cas, la tonyina la pesquem nosaltres mateixos (així que al matí encara neda i a la tarda ja és dins d’un pot). I l’oli és de les nostres oliveres (premsat a la Coperativa de Santa Bàrbara a la comarca del Montsià).

Ingredients:

• Tonyina fresca.
• Sal de cuina
• Oli d’oliva (hi ha qui ho fa amb oli de girasol perquè li agrada que l’oli no es noti tant)

Elaboració:

Preparem la tonyina:

Partim de la base que la tonyina és acabada de pescar. Així que primer cal netejar-la: li tallem el cap i li treiem el ventre. Llavors la tallem a troços de la mida dels pots que anem a fer servir per fer la conserva (sense desespinar-la).

Fem coure la tonyina:

Es posa aigua en un pot amb molta sal. Quan dic molta, vull dir molta… en un pot de 5 litres d’aigua hi posem 1/2 kg de sal. Quan l’agua és bullint, hi afegim la tonyina.

Ho deixem coure 1/2 hora si les tonyines eren petites (menys de 4 pams) o 3/4 d’hora si eren més grosses (els talls tindran un diàmetre més ampla i necessitaran més estona).

Passat aquest temps, treiem la tonyina de l’agua i deixem que s’arrafredi una mica (el just perquè poguem tocar-la amb les mans, sense cremar-nos).

Preparem la conserva:

Agafem un tall de tonyina i el posem en un plat. El pelem. Li treiem les espines. Vigilem trancar-lo en menys possible. El reservem.

Això ho fem amb tots els talls, fins que tenim tota la tonyina arreglada.

La posem als pots:

Els pots han d’estar ben nets (al rentavaillexes). Anem posant la tonyina als pots. Els lloms macos cap a fora i els troços trencats omplint els espais buits que ens vagin quedant.

Omplim els pots amb oli, fins a cobrir la tonyina. Es tracta de que a la tonyina no li toqui l’aire. Ho deixem reposar una mica i ho sacsegem de tant en tant per aconseguir que les bombolles d’aire que hagin quedat per dins, surtin fora.

Tapem els pots ben tapats.

Bany maria:

Agafem els pots i els posem dins l’olla més grossa que tinguem (podem fer varis pisos de pots, si l’olla dóna per tant). Omplim l’olla d’aigua fins a cobrir els pots i la posem al foc.

Fem bullir l’olla durant 1/2 hora si els filets són petits o 3/4 d’hora si són de tonyina grossa.

Quan hem acabat, es deixen refredar dins l’aigua. Quan els treiem, els eixuguem bé amb un drap de cuina i ja els podem guardar al rebost.

Quan obrim un pot i en consumim una part, la resta, cal guardar-la a la nevera (en el mateix pot). L’oli de la conserva el podem fer servir per amanir qualsevol tipus d’amanida.

Ingredients:

• 1kg de figues
• 1/2 kg de sucre
• 1 llimona (el suc només)

Elaboració:

Es fa un almibar lleuger amb el sucre i una mica d’aigua (un parell de cullerades). Jo ja el faig en el robot de cuina. 

Es pelen les figues i les afegim al vas del robot. Hi afegim també el suc de llimona.

Ho trinxem a la textura que vulguem (a mí m’agrada fina). Ho deixem coure 1/2 hora a 100 graus, o fins que veiem que la consistència de la melmelada és la correcte.

Se sap que la consistència és correcte quan en poses unes gotes en un plat fred i la melmelada no rellisca a l’inclinar-lo.

Quan ja està, ho posem en pots de vidre que prèviament haurem rentat al renta vaixelles.

Omplim els pots fins dalt de tot perquè no hi quedi gens d’aire.

Notes:

Com pots veure, la proporció de sucre-fruita no és de 1:1 si no que és de per cada kg de fruita, mig kg de sucre. Això és així perquè a mi no m’agrada la melmelada molt dolça. No posar tant sucre té l’incovenient de que la melmelada no es conserva tant de temps… però igualment, es conserva bé entre 3 i 4 mesos… que és el que em sol durar, ja que queda tant bona que mentres n’hi ha, els meus fills en van menjant. La única precaució que cal tenir és que un cop s’obre un pot, l’hem de guardar a la nevera.

És extramadament bona barrejada amb iogurt grec.